Batalla del Riu Fei
Tipus | batalla | ||
---|---|---|---|
Data | 30 de Novembre del 383 CE[1] | ||
Coordenades | 31° 44′ 10″ N, 116° 31′ 12″ E / 31.7361°N,116.52°E | ||
Lloc | Riu Fei, Xina | ||
Estat | dinastia dels Jin anteriors | ||
Casus belli | Jin recupera els territoris al sud del Riu Groc. | ||
Resultat | Aclaparadora victòria de Jin, el desmembrament de l'Imperi dels Qin anteriors | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
La batalla del Riu Fei o "Feishui" (xinès tradicional: 淝水之戰, xinès simplificat: 淝水之战, pinyin: Féishŭi zhī zhàn) fou una batalla del 383, on Fú Jiān (T.: 苻堅) de l'Imperi Di dels Qin anteriors va ser decisivament derrotat per un exèrcit de Jin inferior en nombre (encapçalats pels xinesos han) dels Jin Oriental.[2]
Antecedents
[modifica]El règim dels Yan anteriors fundat pels Xianbei va dominar gran part de la Xina del nord. Membres de la tribu Di van conquerir la regió al voltant de Shanxi, i van formar l'Imperi Di dels Qin anteriors, que el 370 envaí i conquerí Yan anteriors, unificant la majoria del nord de la Xina. El 376 després de dues campanyes contra Liang anteriors i l'estat de Dai, Fú Jiān dels Qin anteriors va tornar a unificar tot el nord de la Xina, i tractant de capitalitzar el seu èxit i de conquerir tota la Xina, Fú Jiān va procedir a envair el territori de la dinastia Jin Oriental, l'últim estat xinès-han, la conquesta del qual el faria el primer governant no-xinès de la Xina.
La batalla
[modifica]La localització de la batalla, el Riu Fei, ja no existeix, però es creu que fluïa a través d'actual Lu'an, Anhui, al costat del riu Huai).[3] Aquesta batalla és considerada com una de les batalles més significatives en la història de la Xina.[4]
Conseqüències
[modifica]Després de la batalla, les forces de Jin van avançar cap al riu Groc i van guanyar part dels territoris de Henan i Shantung.[5]
Les seqüeles de la batalla inclouen l'ensulsiada de l'imperi de Qin anteriors en una guerra civil massiva i tot i que la dinastia dels Jin anteriors va durar fins al 394,[6] i la seva antiga capital Chang'an cauria l'any 385 en mans dels Xianbei de la Dinastia dels Yen Occidentals i només va durar fins al 394, quan va caure en mans dels Yen posteriors, i el mateix Fu Jiān moriria més tard aquell any a mans del seu antic general Yao Chang, que fundaria la Dinastia dels Jin posteriors, mentre que Murong Chui es va apoderar de Hopei i el Shantung en 384 on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels Yen posteriors que va durar fins al 407, i Yao Chang, probablement tibetà, es va apoderar del Shensi i part de Honan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors que va durar del 384 al 417 i va tenir per capital a King-txao. El desmembrament de Qin anterior va garantir la supervivència de Jin Oriental i altres règims xinesos al sud del riu Iang-Tsé (Chang Jiang).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Book of Jin. Vol. 9.
- ↑ C J Peers. Imperial Chinese Armies (1) 200 BC - AD 589. Osprey Publishing, 1995. ISBN 1-85532-514-4.
- ↑ Zizhi Tongjian, p. vol.26.
- ↑ 4,0 4,1 Zizhi Tongjian, p. vol. 1, c. 17.
- ↑ Bo, Li; Yin, Zheng. 5000 years of Chinese history (en anglès). Inner Mongolian People's publishing corp, 2001, p. 419. ISBN 7-204-04420-7.
- ↑ Book of Jin. Vol. 114.
Bibliografia
[modifica]- Llibre de Jin, vol. 9 Arxivat 2006-02-19 a Wayback Machine., 79 Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine.,113 Arxivat 2006-02-19 a Wayback Machine..